El canvi climàtic està tenint unes conseqüències irrevocables en alguns llocs del món.

En un petit racó de l’oceà Pacífic, una diminuta illa-Estat, Kiribati, corre risc de desaparèixer per la pujada del nivell del mar. No es tracta d’una hipòtesi. Els càlculs científics no enganyen, i l’arxipèlag podria tenir els dies comptats. Alguns dels seus habitants ja han marxat, convertint-se en els primers “refugiats climàtics”. El Govern de Kiribati ja está prenent mesures i s’ha posat en acció per buscar solució al futur dels seus habitants.

De moment, ja han posat la vista sobre una altra illa, Viti Levu, a l’arxipèlag de Fiji, per reallotjar als 103.000 kiribatians. El Govern de Kiribati ja està en negociacions amb Fiji per arribar a un acord sobre una possible compra de terra que es convertiría, en poc temps, en la segona llar dels milers de futurs “refugiats climàtics”

Segons l’Organització per a la Recerca Industrial i Científica d’Austràlia, cap a  l’any 2070 ja haurán desaparegut moltes plantes i animals. Els paisatges es veuran completament diferents.
L’impacte del canvi climàtic en la biodiversitat d’Austràlia serà “significatiu” al 2030 i “extrem” al 2070.
“El canvi climàtic començaria a transformar alguns dels paisatges naturals d’Austràlia al 2030”, va dir Michael Dunlop, cap de la recerca realitzada per l’Organització per a la Recerca Industrial i Científica de la Mancomunitat d’Austràlia (CSIRO).
Cap al 2070, moltes de les plantes i animals “que actualment existeixen en el medi ambient desapareixerán del continent i els nostres néts veuran paisatges que seran molt diferents als quals coneixem”, va agregar l’expert en un comunicat de premsa del *CSIRO.
Amb el canvi climàtic, també s’accelerarà la desaparició dels hàbitats o la presència de les espècies invasores, mentre que sectors com l’agricultura o el de proveïment d’energia i aigua exerciran una major pressió contra l’ecosistema.

 

 

Canvis inevitables

L’estudi de CSIRO planteja la necessitat d’adaptar les polítiques i la gestió del medi ambient als “canvis inevitables” de l’ecosistema.
Així es donarà “una major oportunitat a la biodiversitat a adaptar-se naturalment a un ambient canviant i variable en lloc d’intentar prevenir un canvi ecològic”, d’acord a la recerca.

Segons un altre estudi de la CSIRO de principi d’any, la mitjana anual de la temperatura a Austràlia ha augmentat en 0,9 graus Celcius des de 1910 i per 2070 s’elevarà entre un i cinc graus a causa del canvi climàtic.
Els nivells del mar a Austràlia han augmentat al mateix ritme, i algunes vegades amb major rapidesa que la mitjana mundial, i l’augment de la temperatura dels oceans a la regió ja va superar a la mitjana del planeta.

Austràlia contribueix amb l’1,5 % de l’emissió global de gasos d’efecte hivernacle, menys que Estats Units, Xina, Rússia, l’Índia i Japó, però és una de les nacions més contaminants del planeta en termes per càpita.

Les temperatures més altes del normal en el mar podrien ser la causa de l’augment dels atacs de taurons blancs a les platges australianes, segons un estudi de l’associació de pescadors de l’estat d’Austràlia Occidental.
En els últims dos anys s’han vist cada vegada més taurons blancs prop de la costa,i també ha augmentat el nombre d’atacs. En total han mort cinc persones, mentre que en els últims 30 anys es produïa en mitjana un atac a l’any i no sempre acabava amb la mort de la víctima.

En els dos últims anys la temperatura de les aigües va augmentar en alguns moments fins a en cinc graus, fins als 30 graus centígrads. A les zones afectades això va fer que pràcticament desapareguessin els bancs de peixos.
A causa dels corrents, l’aigua de les costes és una mica més fresca, és possible que els taurons arribin amb les aigües més fredes o que els animals dels quals s’alimenten el facin, i els taurons els segueixin.